Música de les tenebres

 El castell del guardià de la nit

En una vall amagada, rodejada de muntanyes fosques i arbres tenebrosos, es trobava el Castell del Guardià de la Nit. La gent del poble proper contava que ningú havia aconseguit travessar el castell sencer sense topar-se amb el Guardià, una figura misteriosa que protegix secrets antics i tanca l’accés a aquells que no són dignes d’ells.

Una nit freda i fosca, un grup d'intrèpids aventurers, vosaltres, decideix explorar el castell. Amb les llums de les vostres llanternes, vos apropeu a les portes de pedra que, sense cap esforç, s’obrin davant vostre com si estigueren convidant-vos a entrar.

El Passadís de les Ànimes Perdudes

En entrar, un llarg passadís que sembla no acabar mai. El silenci és total fins que, de sobte, comença a sonar un orgue poderós que ressona per les parets. 

És la "Toccata i fuga en re menor" de Bach. Les notes fortes i profundes semblen ombres que es mouen al vostre voltant, com ànimes perdudes que us vigilen. Amb cada pas, el so es fa més intens i l’eco de la música fa que semble que el passadís s’allargue i que no hi haja eixida. Finalment, arribeu a una porta al fons i us escapeu d’aquell lloc de foscor.

La Cripta del Guardià

La porta vos condueix a una cripta freda i humida. Al centre, hi ha un esquelet cobert amb una capa negra que sembla mirar-vos amb els seus ulls buits. Quan creieu que no es mourà, comença a sonar la "Danza macabra" de Saint-Saëns, i l’esquelet es posa a dansar, com si la música li haguera tornat la vida. Amb cada nota, fa un gir elegant, saludant-vos i amenaçant-vos alhora. Sentiu una barreja de por i fascinació mentre el ritme fúnebre fa que el cor vos bategue cada vegada més ràpid.

La Sala del Conjur

Després de la cripta, arribeu a una sala plena de símbols estranys pintats a les parets. El silenci torna a omplir la sala fins que, de sobte, esclata la "Nit en la muntanya pelada" de Mussorgsky. La música és frenètica i inquietant, i els símbols comencen a brillar, com si estigueren convocant forces fosques. És com si algú o alguna cosa estiguera realitzant un conjur en aquella mateixa sala, i la sensació d’angoixa va en augment mentre la música ressona cada vegada més fort.

El Tron del Guardià

Amb els cors bategant, finalment arribeu a l’última sala, on es troba el tron del Guardià de la Nit. El tron és enorme, fet de pedra negra i amb relleus d’esquelets i criatures màgiques. La llum és tènue, i el silenci torna a apoderar-se de l’ambient fins que una melodia solemne i trista comença a sonar: el "Requiem - Lacrimosa" de Mozart.

De sobte, una figura apareix en el tron: és el Guardià de la Nit. Amb veu profunda i tranquil·la, us parla mentre la música continua sonant de fons:

"Heu arribat lluny, aventurers. Heu travessat la foscor, el misteri i la por, però ho heu fet sense dubtar. Sabeu, la música que heu escoltat no és sols un conjunt de sons... és una porta cap a emocions i imatges. Us heu sentit vigilats en el passadís, com si les ànimes vos perseguiren; heu ballat amb la mort en la cripta i heu experimentat la màgia en la sala dels símbols... tot això gràcies al poder de la música."

La seua mirada es torna amable, i continua:

"La música pot crear mons invisibles i pot fer-vos sentir coses que no podeu veure. Amb les notes, podem fer que imagineu paisatges, personatges i històries sense ni una paraula. Recordeu-ho sempre: la música és una eina per viatjar més enllà de la realitat, per sentir i somiar."

I amb aquestes paraules, el Guardià de la Nit us mostra el camí de sortida del castell, com si ara ja formàreu part d’ell. Deixeu enrere el Castell del Guardià de la Nit, però amb un coneixement nou sobre el poder màgic de la música.