Facebook Johan Sebastian Bach

CANTATA 140

208.675 

CONCERTS DE BRANDEMBURG

 

2.082.008

TOCCATA I FUGA EN RE MENOR

17.682.098

MINUETO

11.232.124

Les titelles

Tot seguit, mentre escoltem un fragment de "l'Arlessiene" de Bizet, nosaltres ens relaxarem davant del company, i farem de titelles. 

La Tardor

  

Així ho hem fet...

 

Ací tenim un musicograma del fragment:
té una forma
RONDÓ
(Aa Bb Aa Cc Aa...)

És a dir, el tema Principal (A),  primer fort, i després piano,
s'intercala amb un altre tema cada vegada diferent (B, C, D...)

Ací tenim la Tardor de Vivaldi completa:
Com tots els concerts Barrocs, té 3 moviments, un Ràpid (Allegro), un Lent (Adagio) i un tercer de nou Ràpid (Allegro).

I. Allegro
II. Adagio
III. Allegro

Aquest és el 1r moviment de la Tardor d'Antonio Vivaldi.

I el 3r és el que hem utilitzat nosaltres.


Ací tenim algunes partitures que podem tocar del 1r i del 3r moviment.

El Gran Viatge pel Mar Misteriós

Hi havia una vegada un vaixell que navegava per un oceà immens, ple de misteris i aventures. El seu nom era..., i no era un vaixell qualsevol: la seua tripulació estava formada per mariners molt especials... vosaltres!

Mariner...,

Marinera...,

Esteu llestos per a embarcar-vos en aquesta gran travessia?

Amb els primers raigs de sol, nostre vaixeill... va començar a moure’s suaument sobre les ones. Les veles es van inflar amb el vent fresc del matí, que bufava com una melodia dolça, com si el mar ens estiguera cantant. L’aigua era d’un blau profund, i de tant en tant, peixos platejats saltaven per damunt de les ones, saludant-nos mentre avançàvem.

De sobte, una silueta va aparéixer a l’horitzó: una illa desconeguda, misteriosa, que no figurava en cap mapa. Què ens espera allí? [...]

A mesura que ens acostem, veiem una platja de sorra blanca i palmeres que es balancegen al ritme del vent. Els crancs i els ocells marins ens observen amb ulls curiosos des de la riba. Decidim desembarcar i explorar. Què trobarem? [...]

Després de buscar tresors amagats entre la vegetació i escoltar el cant dels ocells tropicals, tornem al nostre vaixell... El sol comença a baixar i el cel s’omple de colors taronja i rosa. 

Quan cau la nit, les estrelles il·luminen el cel, i el so suau de les ones ens acompanya com una música relaxant. Ens adormim sota la llum de la lluna, sabent que l’aventura continua, i que encara ens queden moltes illes per descobrir, molts secrets per revelar.

Amb els cors plens d’il·lusió i els ulls plens d’imatges màgiques, seguim endavant, sabent que cada nova parada serà una sorpresa.

Claude Debussy i la Seua Música

Claude Debussy va ser un compositor francés molt especial que va viure fa més de cent anys. A diferència de molts compositors de la seua època, Debussy no volia seguir les regles tradicionals de la música. A ell li agradava crear sons que feren volar la imaginació, com si ens transportaren a un altre lloc.

Una de les seues obres més famoses és "La mer", que significa "El mar". Aquesta peça de música és molt especial perquè quan l’escoltem, sembla que les notes siguen les ones de l’oceà: de vegades suaus, de vegades poderoses. Debussy volia que la gent, en escoltar la seua música, es sentira com si estiguera navegant en un vaixell, com vosaltres en el Vent Aventura.

La seua música és com un conte sense paraules, on els sons ens expliquen històries i ens fan imaginar llocs llunyans. No cal entendre tot el que passa en la música, només sentir-la i deixar-se portar, com si fórem mariners navegant per l'oceà.

El gran viatge per l'oceà

 

Hi havia una vegada un vaixell que navegava per un oceà immens, ple de misteris i aventures. El vaixell es deia ..., i tenia una tripulació molt especial: vosaltres!

Mariner...

Marinera...

Amb el primer raig de sol, el vaixell es va posar en marxa suaument sobre les ones. Les veles s'inflaven amb el vent fresc, i podíem escoltar com xiulava suaument, com si estigués cantant-nos una cançó per a començar el viatge. L'aigua era d'un blau profund, i de tant en tant es podien veure peixos saltant per sobre de les ones, com si ens saludaren.

De sobte, vam arribar a una illa misteriosa. Aquesta illa no apareixia en cap mapa! Què creus que podríem trobar allí? [...] Des de la distància, es veia una platja de sorra blanca i palmeres que ballaven al ritme del vent. Els animals de l'illa, com els crancs i els ocells, ens observaven amb curiositat. Decidim desembarcar i explorar una mica. Què trobarem? [...] 

Després de descobrir tresors amagats i escoltar els cants dels ocells tropicals, tornem al vaixell. El sol comença a baixar, tenyint el cel de colors taronges i roses. El nostre vaixell ... es posa de nou en moviment, dirigint-se cap a l'horitzó.

Mentrestant, les estrelles comencen a brillar al cel, i el so suau de les ones ens acompanya, com si ens estigueren dient bona nit. El nostre viatge per l'oceà continua, ple de noves aventures que encara ens esperen.

I així, amb els cors plens d'emoció i els ulls plens d'imatges màgiques, continuem navegant, sabent que en qualsevol moment podem descobrir una nova illa, un nou amic o un nou secret de l'oceà.

Claude Debussy va ser un compositor francès que va viure fa molts anys, al voltant de l’any 1900. A Debussy li encantava la música que feia imaginar coses boniques, com el mar, la llum de la lluna o els núvols al cel. Una de les seues obres més famoses es diu "La mer", que significa "El mar". Quan escoltem la seua música, sembla que les notes siguen les ones de l'oceà, movent-se suaument i després amb més força, com si estiguérem navegant en un vaixell.

A Debussy li agradava crear música diferent, que no seguia sempre les regles, sinó que feia somiar les persones amb imatges i històries. La seua música és com un conte explicat sense paraules, només amb els sons.

La flauta màgica

Die Zauberföte s'estrenà a Viena el 1791. La salud de Mozart empijorà greument i el 5 de desembre, passats tan sols dos mesos de l'estrena i amb l'òpera encara en cartell, va morir amb sols 35 anys, però la Flauta màgica seguirà omplint de diversió els teatres del món sencer durant molts segles. 

ARGUMENT: 

En temps antics, en un principi sols hi havia un regne on habitaven en harmonia el Rey Sol i la Reina Lluna. Tot era perfecte fins que nasqué la seua filla, la princesa Pamina. El Rey Sol volia educar-la d'una forma, i la Reina Lluna d'una altra. 

La rivalitat arribà tant lluny entre els esposos que hi hagué una guerra entre ells, i el que fin al moment havia sigut un sols regne, quedà dividit en dos. En aquest context de rivalitat es desenvoluparà una preciosa història d'amor entre el príncep Tamino i la princesa Pamina. Passaran per mil aventures abans que el seu amor triomfe. Tamino coneixerà a un personatge super divertit, meitat ocell meitat home, Papageno que li ajudarà a rescatar a la princesa Pamina.

El rei Sol o Sarastro 

La reina de la nit

Pamina 

Tamino

Papageno

L'escena comença amb el príncep Tamino perseguit per una enorme serp. S'adentra en els dominis de la Reina de la nit, qui se li apareix ensenyant-li un retrat de la seua filla Pamina, segrestada segons ella per el malvat Sarastro. 

Tamino s'enamora bojament en veure la fotografia de la jove i la Reina promet concedir-li la mà de la seua filla amb la condició que la rescate. Les tres dames li donaran un flauta màgica capaç de canviar l'estat d'ànim de les persones que l'escolten, i a Papageno li donen un carilló màgic per voler acompanyar el príncep. Així, provistos de les seues "armes", s'adentraran en territoris de Sarastro. Però de seguida se n'adonen que el mal, realment no està en Sarastro, sinó en la Reina de la Nit. 

Per a poder allunyar-se de la Reina de la nit, els dos amants, Tamino i Pamina, hauran de superar una sèrie de proves. Finalitzades aquestes proves, els amants es reuneixen i el bé triomfa sobre el mal. 

Per la seua banda, Sarastro aconseguix derrotar d'una vegada per totes la malvada Reina de la nit, perquè el bé sempre triomfa sobre el mal i la llum sobre la foscor. 

A continuació tenim alguns fragments de l'òpera de Mozart. 

Ací tenim l'escena en la que Papageno troba el seu amor en Papagena.

En aquesta escena, DAS KLINGET 

podem veure le poder del carilló de Papageno, 

fent ballar a Monostatos i els seus sequàços. 

Monostatos, un súbdit de Sarastro

Una de les àrees més conegudes és l'ària de la Reina de la nit.

L'òpera completa

ACTIVITATS

Pots triar una d'aquestes activitats:

1. Tocar o cantar la primera veu de Das Kinget. T'hauràs de gravar en àudio o en vídeo i enviar-lo al correu de classe.

2. Explicar quin és el teu personatge preferit de La Flauta màgica, descriure'l i explicar per què és el que més t'agrada. Pots escriure-ho a COMENTARIS.

3. Fes una classificació de les veus humanes de dona i d'home. Són almenys 4. També ho pots fer a COMENTARIS.

Dansa del príncep Igor

El príncep Igor és una òpera en quatre actes de Alexander Borodin. 

Borodin treballà en aquesta òpera des de 1869 fins a la seva mort (1887). 

El príncep Ígor està inacabada. No existeix cap versió autèntica. El mateix Borodin instrumentà només un quart de tota l'òpera. 

Després de la seua mort, altres compositors com Rimski-Kórsakov i Glazunov, completaren la partitura basant-se en els esborranys. Aquesta és la versió que es representa avui dia per tot el món.

 

 

5ª de Beethoven

Fes clic en la imatge de Beethoven per a saber més coses d'ell. 

El matí - Edvard Grieg (L'oboè)

Els alumnes, abans de saber el títol d'aquesta peça, hem imaginat un fum de coses escoltant-la:

- Un grup de papallones volant
- Un submarí amb el que es veuen els peixos de la mar
- Uns pardals emigrant, i que pujent i baixen amb el moviment de la música
- Ànecs nadant a un estany
- Un home entrant a un palau xinés envoltat de papallones i ocells
- Un bosc en primavera amb animalets jugant i saltant
- Una vaca pel bosc
- Dofins que naden
- La marea que puja i baixa
- Un bosc amb cascades, pardals i animalets
- Una xica banyant-se al riu d'un bosc
- Moltes flors cantant una cançó
- Un bosc que va canviant d'estació de l'any molt ràpidament
- ...

Amb aquesta cançó, seguirem aquest musicograma, i coneixerem un poc millor L'OBOÈ.

FES CLIC AL MUSICOGRAMA

L'oboè:

EDUARD GRIEG

Para atenció en l'audició a la intensitat en que sona.

Saps què és...?

 i...

El Crescendo s'interpreta pujant poc a poc la intensitat del so, de piano a fort

Mentre que el Diminuendo, és al contrari, disminuir la intensitat poc a poc de fort a piano

Imagina't que camines per un camí. Quan t'apropes, les teues passes sonaran poc a poc més fortes. 

(Crescendo)

I quan t'allunyes, sonaran cada vegada més suaus. (Diminuendo)

Prova a pujar i baixar poc a poc el volum de la ràdio o la televisió per fer crescendos i diminuendos.

Minuetto - Joan Sebastià Bach

 

       Ací tenim la imatge de Joan Sebastià Bach, el coneixeu? Segurament a ell no, perquè va morir fa molts anys, però algunes de les seues obres són encara molt famoses.

        Entre les que es troba aquesta que anem a tocar amb la flauta, i que de segur que vos resulta familiar. A més a més, haurem d'esbrinar algunes cosetes més: 

- Qui era Bach i a quina època va viure.

- En què es caracteritza el seu estil. 

- I almenys 3 obres que ens resulten familiars.  
- Què és un minuetto.

         Si feu "clic" sobre la partitura, podreu tocar-la amb un acompanyament propi de l'època.

I ací tenim una de les seues obres més conegudes.

La màquina d'escriure

Una fantàstica audició del compositor americà Leroy Anderson: “The Typewriter”, “La màquina d’escriure". Fixeu-vos com un element qüotidià (bé, en el passat) pot fer música fins al punt de ser el protagonista d’aquesta obra.

La màquina d'escriure - Leroy Anderson from Jaume Cusó on Vimeo.

El vals de les flors - Txaicovski

Franz Schubert

Una de les seues obres més famoses és l'Ave Maria. 

Hi ha moltíssimes versions, i amb moltíssims instruments. Busca la que més t'agrade. 

En la cançó, trobem algunes novetats, com el do#, i el treset. 

El do# és molt fàcil de fer, és com el la, però sense el forat de darrere. 

I del Treset, podem dir que: On caben 2, caben 3!!

Coneixeu a Tríole?