Tots coneixem aquesta cançó amb la que dibuixàvem per primera vegada la Clau de Sol. Un signe, que llavors era encara un poc estrany.
Doncs, bé, sabem perfectament que la Clau de Sol indica l'altura i els noms de les notes. I també sabem que quan una nota se n'ix del pentagrama, utilitzem línies addicionals, com per exemple el Do de la partitura d'abans.
Què passaria si hi haguera notes més greus, i necessitàrem moltes línies addicionals?
Mireu aquesta partitura per a violoncel, un instrument de registre bastant greu.
Resulta complicat llegir les notes amb tantes línies addicionals. Per això, utilitzem una altra clau, la de FA.
Es col·loca en la 4ª línia del pentagrama, i comparteix amb la clau de Sol el Do central. S'utilitza per a instruments o veus més greus.
És el mateix DO
Comprova que és més fàcil per al músic llegir les notes dins del pentagrama que fora amb línies addicionals. Aquest és el mateix fragment d'abans però en clau de Fa. 
Practica ací la clau de SOL i també la Clau de Fa:
