La meva llista de blogs

dimecres, 27 de novembre del 2019

El Bolero - Ravel



Maurice Ravel va escriure l'any 1928 una peça amb una melodia flamenca per un ballet. La va titular Bolero (Boléro en francés).

Es conta que aquesta peça és una aposta amb un amic compositor. Es van jugar a que Maurice no podria fer una peça que durara més de 20 minuts amb un sol tema musical.

Fóra o no una aposta, és ben cert que el propi Ravel considerava la peça que més famosa es va fer, com un exercici de composició.

La mateixa melodia es reparteix en diferents solistes, mentre el ritme de bolero fa de conductor. I tot en un crescendo orquestral continu.








diumenge, 24 de novembre del 2019

Silenci de corxera i corxera



 LA LLUNA, LA PRUNA
La lluna la pruna
son pare la crida, 
sa mare no vol.


Carrer a la plaça,
carrer al mercat,
tonyina de sorra, 
abadejo salat.

Que coses més grosses
que cria el senyor,
per dalt les muntanyes, 
raïm de pastor.

La lluna la pruna
i el sol mariner,
son pare la crida, 
sa mare també.

http://www.bromera.com/tl_files/activitatsdigitals/andantino_4v_PF/A4_13_invencio_de_ritmes.swf

Fes clic en la imatge
per a inventar ritmes





AL LLIT!

http://www.bromera.com/tl_files/activitatsdigitals/andantino_4v_PF/A4_14_reconeixFragmentCanco_Al_Llit.swf
Fes clic en la imatge
per cantar i entendre la cançó



I ací tenim La Lluna, la pruna a dues veus!



dimarts, 19 de novembre del 2019

Epo







EPO I TAITAIE
EPO I TAITAIE
EPO I TAITAI
EPO I TUQUI TUQUI
EPO I TUQUI TUQUIE


http://vella.bromera.com/tl_files/activitatsdigitals/carrega_flash.php?flash_path=andantino_6v_PF/a6_flaut_11_epo.swf
http://vella.bromera.com/tl_files/activitatsdigitals/carrega_flash.php?flash_path=andantino_5v_PF/A5_02_09_dictatsRitmics_sincopes.swf
clica en la cançó i en la geisha per fer ritmes amb la síncopa

Piano i Fort






    Hi havia una vegada, un ratolí molt menudet, que li agradava molt dormir, Pepo, i per això, necessitava que els xiquets i les xiquetes cantarem molt suau, molt PIANO. 
    Però tenia un amic, que li agradava molt molestar-lo. Li deien Fefo, i era un elefant que caminava molt FORT i cridava amb la seua trompa: turuuum, tu ruuuum!










A continuación, mentre escoltem el Primer moviment de la Simfonia 40 de Mozart, ballarem com vulguem mentre sone piano, però quan sone fort, ens agruparem tots junts.

dilluns, 18 de novembre del 2019

La trompeta


És un instrument de vent metall.
Perquè necessita que bufem per fer-la sonar,
i l'embocadura és de metall.



Els instuments de vent metall, s'han utilitzat molt per a fer marxes de guerreres o militars.
Ací tenim la Marxa triomfal d'Aida, una princesa d'Egipte, que sona quan el seu exèrcit entra triomfal en la ciutat. La trompeta, li dóna un aire marcial.












el DO agut (d')



Ací tenim un vídeo que dóna què pensar.
La Trompeta Màgica

dijous, 14 de novembre del 2019

Pugem al tren del ritme!



En la música hi ha pulsacions fortes i dèbils. Les pulsacións fortes són els accents musicals.



Al principi de la cançó es col·loca el signe de compàs, i davant de cada accent, es col·loquen les línies divisòries, que separen els compassos.

 FES CLIC DAMUNT DEL CUC PER INVENTAR RITMES
https://www.bromera.com/tl_files/activitatsdigitals/andantino_2v_PF/A2_13_invencio_de_ritmes.swf
Al final de la partitura, no es posa una línia divisòria normal. 
Posem la doble barra final






També hi ha trens amb 3 pulsacions. 
I l'accent és cada 3 colps. 




divendres, 8 de novembre del 2019

Beethoven, un passeig pel camp

La 6ª simfonia de Beethoven

És subtitulada la pastoral, perquè és ben sabut que a Beethoven li agradava molt eixir de Viena a l'estiu, passejar pel camp i envoltar-se de naturalesa. Durant eixes passejades, li venien moltes idees que anotava, i després desenvolupava a l'hivern a Viena.

Entre eixes notes es trobava la 6ª simfonia.

Va escriure la 5ª (ta ta ta taaaaa) i la 6ª al mateix temps. Fins i tot les va estrenar el mateix dia, el 1808.

La 5ª és molt enèrgica, però la 6ª, ens mostra ja una música programàtica. Saps que vol dir això?

Una música programàtica descriu alguna escena o una imatge en concret. En la 6ª (Pastoral) es descriu amb la música allò que Ludwing veia i imaginava durant les passejades al camp. Una bona prova són els noms dels seus 5 moviments o parts:


1. Despertar d'alegres sentiments en trobar-se amb el camp.
2. Escena vora el riu.
3. Animada reunió de camperols.
4. Rellamps, tronada.
5. Himne dels pastors, agraïment per la tronada.



4 i 5

Fragments de la Pel·licula "Fantasía" de Disney 
IV i V moviments




Simfonia completa dirigida per Daniel Barenboim







SUBDIVISIÓ TERNÀRIA!



El compàs de 6/8 té dues parts de tres temps. Una blanca amb puntet ocupa tot el compàs, i cada temps és de tres corxeres. Per això diem que és de subdivisió ternària. Amb la subdivisió ternària, no serveixen les síl·labes que normalment utilitzem, cal canviar-les per aquestes, o altres que s'ajusten.

Per a practicar més compassos entra en: COMPASSOS: Numerador, denominador
RA CA TA


PLAM




PLA AM


PLAS   TA


dijous, 7 de novembre del 2019

El matí - Edvard Grieg (L'oboè)



Els alumnes, abans de saber el títol d'aquesta peça, hem imaginat un fum de coses escoltant-la:

- Un grup de papallones volant
- Un submarí amb el que es veuen els peixos de la mar
- Uns pardals emigrant, i que pujent i baixen amb el moviment de la música
- Ànecs nadant a un estany
- Un home entrant a un palau xinés envoltat de papallones i ocells
- Un bosc en primavera amb animalets jugant i saltant
- Una vaca pel bosc
- Dofins que naden
- La marea que puja i baixa
- Un bosc amb cascades, pardals i animalets
- Una xica banyant-se al riu d'un bosc
- Moltes flors cantant una cançó
- Un bosc que va canviant d'estació de l'any molt ràpidament
- ...

Amb aquesta cançó, seguirem aquest musicograma, i coneixerem un poc millor L'OBOÈ.

FES CLIC AL MUSICOGRAMA

http://www.bromera.com/tl_files/activitatsdigitals/andantino_3v_PF/A3_07_Musicograma_elMati_Griegv2.swf



L'oboè:




EDUARD GRIEG


Para atenció en l'audició a la intensitat en que sona.
Saps què és...?


 i...


El Crescendo s'interpreta pujant poc a poc la intensitat del so, de piano a fort
Mentre que el Diminuendo, és al contrari, disminuir la intensitat poc a poc de fort a piano



Imagina't que camines per un camí. Quan t'apropes, les teues passes sonaran poc a poc més fortes. 
(Crescendo)
I quan t'allunyes, sonaran cada vegada més suaus. (Diminuendo)


Prova a pujar i baixar poc a poc el volum de la ràdio o la televisió per fer crescendos i diminuendos.


dimarts, 5 de novembre del 2019

La banda de música

És una agrupació musical formada per instruments de vent (metall i fusta) i percussió. 

El seu origen és militar. Però en l'actualitat, té un caràcter marcadament popular, i a molts dels nostres pobles desfilen pels carrers en festes tocant marxes, pasdobles i altres peces populars. 




dilluns, 4 de novembre del 2019

Parotet



 Parotet, parotet, 
que t'agafe del culet.

Maroteta, maroteta,
que t'agafe de l'aleta.
http://www.bromera.com/tl_files/activitatsdigitals/andantino_2v_PF/A2_10_PartituraDinam_Parotet.swf