Tots coneixem aluguna història del llunyà oest, als Estats Units d’Amèrica, on els indis i els vaquers van lluitar durant molt de temps pel domini del territori. De segur que haureu vist alguna pel·lícula en la televisió que conte alguna història d’aquestes.
Però, pot ser no coneixeu encara la història dels dos vaquers bessons, que no es coneixien, però que pensaven i actuaven d’igual manera.
Els dos vaquers, estaven ja cançats de lluitar contra els indis, i volien viure tranquils a un altre país lluny de la guerra. Per això, els dos vaquers, a una distància de 300 quilòmetres, sense saber-ho, cantaven cada dia alhora la següent cançó:
He de deixar
el vell Texas ja,
me n'anire
a un país llunyà.
Però, com que el so tarda una mica en arribar a les nostres oïdes, la cançó sonava com repetida, com si hi hagués un ressò.
Com l'hombra del pistoler, la veu dels dos bessons arribava una primer, i una altra després. En música, aquesta forma s'anomena
CÀNON
Recorda que el SO són ones, que viatgen a 360 metres per segon (m/s).
Per això, quan una tronada està llun, tardem en escoltar el so del llamp.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada